Cal?

Profunditat i durada de la crisis. Oportunitats i reptes. 1 part.

La crisis financera iniciada al 2007 està sent especialment dura i llarga per Espanya i Catalunya. Si un fa memòria veurà que la crisis va ser iniciada pels nord-americans per les ja conegudes hipoteques “subprime”, les quals desencadenaren posteriorment en una crisis de deute europeu. Un gran terrabastall que ha posat en entredit l’estat del benestar que coneixíem i que molt pocs podien preveure. Alguns economistes i el propi govern en el seu dia preveien una crisis manejable i de curta durada. La realitat ha estat molt diferent a les previsions esmentades al inici de la crisis, quan molt pocs deien que la crisis es prolongaria durant un ampli període. Molts són els ciutadans que es pregunten quan en sortirem i què s’ha de fer davant d’aquesta situació que ara comença a calar i a canviar la mentalitat de la gent. En efecte, una situació d’incertesa com l’actual i unes perspectives gens encoratjadores provoquen un desànim col·lectiu que fan preguntar al ciutadà, i ara què més? Una pregunta del tot transcendent en l’evolució de la pròpia economia.

La crisis iniciarà el seu sisè any a mitjans del 2013. Durant tot aquest lapse de temps, s’han posat diferents/variats pegats per tal d’intentar sostenir l’estat del benestar tal com el coneixíem. Però, a les portes de saber la quantia exacta del rescat europeu i els venciments de deute que venen, hi ha un clar missatge: l’estat del benestar fins ara vigent ha d’evolucionar i s’han de fer una sèrie de reformes que impulsin la competitivitat i la bona praxis. La dècada precedent a la crisis va ser una etapa expansiva amb forts creixements basats en el totxo i una gran flexibilitat del crèdit, que provocaren forts distorsionaments en els preus de les vivendes i unes ràtios d’endeutament tan públic com privat difícils de gestionar. La construcció entre 1996-2007 va tenir un creixement del 5% anual que representa ni més ni menys que més de 5.700.000 vivendes, quasi el 30% del total de vivendes a Espanya.Aquest gran esclat de la construcció ens fa preguntar a molts ciutadans si realment calia aquesta renovació tan brutal del parc de vivendes. I ens fa preguntar al ciutadà de peu pla si calen moltes coses. Com podeu veure en els gràfics adjunts, es veu el fort increment de la despesa i de l’endeutament públic.  Gran part d’aquest augment esdevé pels increments poblacionals i pels augments del nivell de preus.

En relació al gràfic de despesa, s’observa que la despesa creix de forma exponencial.  No obstant, si analitzem aquesta magnitud per càpita, s’identifica un creixement del 820% en el cas català i un 1020% en el cas espanyol. En xifres absolutes, la despesa pública per càpita a Catalunya ha passat de 453 euros al 1986 fins a 4.361 euros al 2011.

 Moltes són les preguntes que es fa el contribuent alhora de pagar els impostos, molts cal que…? Cal que Espanya tingui més de 70 aeroports? Cal presumir de línees d’AVE poc rentables? Cal ser un dels primers països del món amb més cotxes oficials? Cal tenir més polítics que bombers, policies i metges junts? Cal tenir una sanitat i una educació pública gratuïta a qualsevol preu? Les crisis van bé per racionalitzar la despesa de moltes coses que ara ens preguntem si calen. El problema esdevé quan ens trobem en situacions recessives com les actuals, on els ajustos fan mal i són difícils d’adoptar. Malgrat tot, no tingueu cap dubte que les crisis són cícliques i tot el que baixa, puja.

Damià Rey

President del Club de Borsa de la UB i professor de Teoria Econòmica de la UB.

Anuncios


Categorías:Economía

Etiquetas:, , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: